Algunes persones durant la Festa de la Verema em van demanar per què s'havia escrit 2 de Janer i no 2 de gener a la pancarta que presidia el Museu d’Història a la plaça Vella i que pretenia donar llum al proper centenari de la Revolta dels Burots. A tothom li responia el mateix, que a mi també m'havia sorprès però m'agradava que s’hagués escrit així. Ara no es fa servir aquesta forma, abans sempre.

M’agrada per dos motius. El primer, perquè va posar la Revolta a la boca de la gent i el segon, perquè escrit d’aquesta manera fa que el 2 de gener del 1917 sigui singular i únic. Com així va ser La Revolta dels Burots.

A tres mesos del centenari de la fita històrica més important del nostre poble, és necessari que la gent en parli. És imprescindible que tots els que hem nascut, visquin o treballin a Artés coneguin els fets i el mèrit dels nostres avantpassats. Després del debat polític que va tenir lloc per tal de declarar com a festiu el 2 de gener de l’any vinent (fet que jo defensava fermament però que no tingué prou suports del Ple municipal), tinc la sensació que s'ha banalitzat el que va significar la Revolta per a l'època. M'agradaria pensar que és per desconeixement o per vagància.

L'esperit de la Revolta va perdurar en cartes i escrits a la premsa de l'època durant molts anys, i fins i tot, es va crear una revista amb aquest nom, el 2 de Janer. Va deixar de ser una data per convertir-se en un concepte, una idea utòpica per a molts altres municipis però no per a nosaltres. Ho vam fer, vàrem fer brillar el sol de la llibertat sobre el poble. Entre tots i totes. Un aixecament popular, del tot transversal, va aconseguir trencar la injustícia en què estaven immersos. Molts cops pensem en canvis que poden semblar impossibles, i el 2 de Janer és allà per dir-nos que no. Els canvis són possibles.

I per mostrar que el que dic no són cabòries meves, intentaré transmetre la gesta breument.

Artés fa uns 100 anys era dominat i governat pels germans Berenguer i Sala, gerents de la fàbrica i representants del caciquisme al poble. Ningú es podia manifestar obertament contra les actuacions de l’empresa o del govern municipal ja que hi havia un control social exercit des del metge al jutge passant pel rector, aquest últim el Pota Negre, que feia que pràcticament haguessis d’abandonar el poble si t’oposaves als seus interessos. Un exemple d'enfrontament latent entre el poble i el poder local fou la resistència a assistir a l'església nova subvencionada per l’empresa i consagrada el 1912. El final d’aquest episodi és l'explicació al fet que avui en dia només tenim campanar vell i no una església vella. Tot i el complex entramat que dominava Artés, quan l’Ajuntament va voler cobrar un impost directe per eixugar el dèficit causat per una gestió desastrosa, l’equilibri social es va trencar. El 2 de gener del 1917 esclatava la revolta contra el poder format per l’administració local i Can Berenguer, que eren vistos com a responsables de la pobresa del poble.

Aquella revolta va provocar la dimissió de l’Ajuntament i l’impuls d’una fàbrica cooperativa; s’aconseguí acabar amb els abusos produïts pel fet que Can Berenguer tingués el monopoli de demanda de treball. El poble va fer caure el caciquisme, d’una forma pacífica i col·lectiva. Un fet així, tant important, va fer córrer molta tinta en una època que s’escrivia en català antic, d’aquí el nom de dos de janer.

Com deia, a part de suposar alçament per la dignitat del poble, també va ser un punt d’inflexió en la vida d’Artés. Entrada la dècada del 1920, Artés iniciava una nova etapa de la seva història econòmica, amb diverses fàbriques tèxtils i altres negocis que podien donar treball als seus habitants. Tot i la resistència del vell poder, la política es va democratitzar, la societat es va alliberar i l’empresa finalment va adoptar un model de gestió adaptat a la competència i limitat a l’àmbit empresarial. La Revolta dels Burots va significar un abans i un després per a tothom.

En conclusió, la sensació és que a dia d’avui Artés no es creu prou la Revolta, en part perquè encara hi ha molta gent que ni la coneix. Els que tenim la sort de conèixer-la i haver-la estudiat tenim l'obligació moral d'explicar-la els cops que calgui! Si no som nosaltres qui dignifiquem el centenari de la Revolta, qui ho farà?

---
Gerard Girbau
Autor del llibre sobre la Revolta dels Burots i membre de la Comissió del Centenari