El capitalisme de rostre humà que durant dècades ha defensat la socialdemocràcia és avui poc més que un miratge enmig d'un paisatge devastat per l'atur, la pobresa energètica, la precarietat laboral o els desnonaments. És enmig d'aquest escenari de guerra contra les classes populars on la mort es converteix en negoci. La usura, convertida en religió, i la mort, en una oportunitat de lucre de 4.800 euros per un servei funerari estàndard a Artés, Navàs i Balsareny o 6.500 a Barcelona. Un servei idèntic al que a Solsona i Terrassa s'ofereix per 2.000. Per què aquesta diferència? Senzill. A Artés, Navàs, Balsareny i Barcelona hi operen dues empreses privades, Mèmora i Àltima, a Solsona i Terrassa dues empreses públiques. Benvinguts al capitalisme.

Però anem a poc a poc, perquè darrere del negoci de la mort no només s'hi amaga el mercadeig indecent d'unes empreses sense escrúpols, sinó que s'hi ha anat teixint una tupida teranyina sobre la qual hi descansa un triple monopoli: el de les empreses funeràries, el de les asseguradores i el de l'església.

Monopoli 1. La mort com a negoci
Morir-se al Bages és molt més car que fer-ho, per exemple, a les Garrigues. Un servei funerari bàsic a Artés costa 4.782 euros, mentre que a les Borges Blanques costa 1994,94 euros. Evidentment el cost d'un enterrament és idèntic a les dues comarques, però l'estructuració del sector és completament diferent; és aquí on cal que busquem el sobrecost que paguem els bagencs per ser enterrats. Vegem-ho: al Bages hi operen quatre funeràries, de les quals dues - Mèmora i Àltima - es reparteixen el 90% del mercat. A les Garrigues en canvi n'hi operen 10 i cap supera el 40% de quota de mercat. Dels 16 tanatoris que hi ha al Bages només un és públic; a les Garrigues, dels 16 que també tenen, 9 són públics i 7 privats. El lloguer d'una sala de vetlles al Bages pot arribar fins als 1.989 euros a Artés, Súria, Santpedor o Navàs mentre que a les Garrigues en cap cas supera els 302,50 euros. I si tot això no fos suficient, resulta que a les Garrigues encara tenen un servei millor que el nostre ja que al Bages hi ha una sala de vetlla per cada 4.635 habitants mentre que a les Garrigues n'hi ha una per cada 959. Davant d'aquest despropòsit s'han plantejat dues solucions: incrementar la competència en el sector o crear empreses públiques de serveis funeraris. Són dues solucions que parteixen de posicionaments ideològics diametralment oposats i, evidentment, la CUP defensa una solució que passi necessàriament per incrementar el control públic sobre el sector.

La competència en un mercat molt concentrat en unes poques empreses com ho és el dels serveis funeraris, on Mèmora i Àltima concentren un 53% del mercat català, és una fal·làcia. En una situació d'oligopoli no hi ha competència possible, perquè el repartiment del mercat, per molt que la llei no ho permeti, és una pràctica habitual. Mèmora, per exemple, té una xarxa empresarial que es diu Memoranet on s'hi integren funeràries més petites, fet que facilita el repartiment del mercat i l'acord de preus. Si sumem la quota de mercat de les empreses que formen Memoranet a Mèmora, aquesta empresa tindria prop del 50% de tot el mercat funerari català. Si hi sumem Àltima, ens trobem que el percentatge de mercat que controlen les dues empreses puja fins al 69%. Per tant, de competència n’hi pot haver ben poca. Si a les Garrigues hi operen encara 10 empreses, moltes d'elles familiars, és perquè hi ha molt poc pastís a repartir amb una mitjana de només 248 enterraments anuals; molt pocs comparats amb les 1.667 defuncions del Bages.

A diferència de l'increment de competència, la solució via internalització del sector funerari garanteix que els preus no estaran mai per sobre del preu del cost del servei. Un servei funerari és un servei social bàsic com la sanitat o l'educació i, per tant, hauria d'estar exempt de benefici industrial. L'única manera d'aconseguir això és tenint-ne el control des de l'administració ja sigui comarcal o municipal i que els tanatoris siguin de propietat i gestió pública. La CUP ja fa mesos que a través del Consell Comarcal del Bages ha començat a treballar per crear una empresa pública comarcal per prestar el servei. De moment el projecte està en fase d'estudi, però esperem que en un futur no molt llunyà pugui ser una realitat.

Monopoli 2. Assegurar-se la vida per morir en pau
El que molta gent no sap és que el 50% dels enterraments a Catalunya no els paguen directament les famílies sinó les asseguradores a través d'assegurances de vida contractades pel difunt. No és casualitat doncs que Àltima, la segona empresa més important del sector, formi part del grup Albia propietat d'Assegurances Santa Lucia. Això permet tancar el cercle i vulnerar la llibertat d'elecció de les famílies ja que l'asseguradora contractarà sempre que pugui el servei amb la seva funerària. Mèmora, que se sàpiga, no té cap asseguradora al darrera però el panorama tampoc és gaire millor ja que és propietat de les multinacionals funeràries SCI i Eurostewart, totes dues de capital nord-americà. Com ho podem fer per trencar aquest cercle viciós? Senzill. Es tracta només de donar continuïtat a les associacions funeràries que ja existeixen des de fa molts anys en municipis com Avinyó, Monistrol de Calders, Navarcles o Balsareny o crear-ne de noves allà on no n'hi ha. Una associació funerària funciona de manera que, quan mor un associat de l'entitat, la família no ha de pagar res i el cost de l'enterrament es reparteix entre la resta de socis. Per exemple a Navarcles es paga una quota de 5,52 euros per cada 5 enterraments. La mitjana que paga anualment un soci de qualsevol d'aquestes associacions és d'uns 40 euros. A canvi d'aquesta modesta quantitat anual, la persona té garantit el cost del seu enterrament a un preu equivalent, més o menys, al d'una mensualitat d'una assegurança de vida.

Monopoli 3. Descansar en pau
Un tercer monopoli que incideix directament en la mort és el que exerceix l'església en tot el seu aspecte simbòlic. A Catalunya un 70,60% dels casaments són civils, en canvi el percentatge d'enterraments laics és molt més baix, al voltant del 15%. Segurament aquesta diferència és a causa de motius generacionals i del pes de la tradició eclesiàstica, però també —i aquí sí que hi podem incidir directament— per la dificultat de fer enterraments civils degut a la manca d'espais adaptats i per la poca informació que existeix sobre aquesta possibilitat. Per trencar amb aquest monopoli Navarcles ja ha fet públic, a proposta de la CUP, que habilitarà el teatre municipal per fer-hi cerimònies d'enterrament laiques. Una tendència que costarà de revertir, però que ha de servir perquè tothom tingui la llibertat de decidir com ha de ser el seu funeral o el de seu ser estimat.

Per tot això, des de la CUP Artés, vam entrar al Ple de l’Ajuntament del passat octubre, una moció relacionada amb el tema. Es va aprovar per unanimitat amb alguna esmena. En ella es diu que s’impulsarà, des de l’Ajuntament, la creació d’una associació funerària al municipi, com les que funcionen a Monistrol de Calders, Avinyó o Navarcles, que tingui com a objectiu l’autogestió dels enterraments. Amb la moció volem oferir, en el menor temps possible i a partir dels recursos de què disposa actualment l’Ajuntament, un espai on poder fer enterraments laics al municipi. Treballarem perque aquestes dues accions es duguin a terme durant aquest 2017. També celebrem que la proposta de realitzar un estudi sobre la viabilitat de tenir uns serveis funeraris municipals, votada als Pressupostos Participatius, hagi quedat com la 4a proposta més votada, i per tant es podrà realitzar aquest 2017.

Aquest article ha estat possible gràcies a la feina de l'Aleix Solé, regidor de la CUP Navarcles i conseller comarcal de la CUP