Què puc fer per millorar el meu món, que és la meva realitat?

Sovint, i com un mecanisme assimilat a la nostra actitud quotidiana, ens hem mostrat i seguim mostrant-nos impassibles al nostre entorn. Com aquell que no hi és, aquest entorn no acaba sent res més que una relació directa de la nostra vida, és el territori en el qual habitem; la casa i el carrer, la vorera arran de plaça, el parc i jardí, la fàbrica, la vinya, el camp i la granja, tot és allà, i tot sembla ben posat en aquell ordre anomenat municipi. I el municipi acaba abraçant-ne un altre i així el paisatge teixeix territori, país, Principat i nació.

Aquest territori al que normalment li girem l’esquena i menystenim com a simple manifestació individual que esdevé municipi és una clara exposició de la relació social, cultural i econòmica què necessita de la col·lectivitat per no acabar en les dissonàncies paisatgístiques.

Entorn, territori, municipi, poble. Paisatge, urbanisme, habitatge i vida han de conformar un lligam indissociable amb la persona de peu; Artés no en pot quedar al marge, la perpetuació de reglamentació burocràtica per tirar endavant, només fa que afegir dubtes i mandra a un problema real del poble.

Què és un POUM? Què implica? Volem fer un POUM? L’anomenat Pla d’Ordenació Urbanística Municipal implica un, llarg o no, període de consens amb tots els actors del municipi, amb un seguit de documentació tècnico-jurídica a presentar que pot fer defallir algú abans de començar.

A la CUP ho tenim clar, allargar o prolongar les Normes Subsidiàries que ordenen el nostre municipi des de 1987 evidenciaria l’apoltronament dels nostres òrgans de decisió ordinària, deixant de banda la busca de l’urbanisme sostenible.

La llei de liberalització del sòl i el conseqüent boom immobiliari han fet també que errades anteriors, anacronismes urbanístics, hagin deixat mapa al nostre poble. Ampliacions de polígons, plans especials, edificis fantasmes i habitatges buits són elements pertorbadors als quals se’ls ha de donar una sortida viva.

La implicació absoluta dels vilatans és clau per aconseguir una millora significativa d’un entorn futur. I aquests juntament amb tots els altres elements d’interacció del municipi han de ser partíceps per dur a terme aquest monstre d’ordenament legislatiu al qual alguns protagonistes polítics hi tenen (o volen que ens faci) por.

Amagar el cap sota l’ala intentant succedanis de xocolata, mostrant actituds partidistes i immobilistes per tirar endavant la pilota i recollir-la més enllà bruta de fang pot ser una mostra més de la poca capacitat i voluntat política per acabar fent realitats que són d’interès universal.

L’assimilació d’un text refós per acabar executant un POUM d'escassa complexitat urbanística posaria de manifest la connivència de l’actual sistema per no acabar de fer res. L’objectiu no és arriscat, ni esbojarradament utòpic com algú intentarà fer-ho veure, tant sols es tracta de parlar, debatre, parlar i parlar per trobar un bé comú ordenadament fructífer per l’endavant.

El full de ruta del la CUP és clar, i la gran quantitat d’informes per la tramitació del POUM no és cap impediment pel seu objectiu final, al contrari, la valoració per activar-lo a través dels dèficits que pot tenir el municipi, fan que l’implementació d’aquests informes otorguin autonomia a l’execució del mateix. Tant l’auditoria urbanística, com l’informe de memòria social o l’informe de sostenibilitat ambiental faran esdevenir el POUM una eina d’actualització del nostre entorn pel nostre futur més proper.