Després de la cadena d'atemptats terroristes del passat 13 de novembre a París vam poder escoltar en numeroses ocasions l´himne de la República francesa La Marsellesa. El vam escoltar abans d´un esdeveniment esportiu, o d´un acte institucional tant a França com fora de les seves fronteres. També vam veure com tota la Comunitat Internacional i també la Societat Civil en general condemnava explícitament aquests atemptats i mostrava la seva solidaritat amb les parisines i tot el poble francès. 

Els comunicats de rebuig a aquest atac indiscriminat contra civils innocents que estàven en Terrasse, o a la malauradament famosa Sala de concerts Bataclan, no es van fer esperar ni tan sols a l’endemà d’aquells tràgics fets. No només els caps d’estat de diferents països van emetre communicats de condemna i de solidaritat amb les més de 100 víctimes mortals i més de 300 ferits; sinó que a nivell local, moltes poblacions van emetre també el seu comunicat.

En el cas d´Artés no podíem ser menys, i l´endemà mateix, des d´Alcaldia es va proposar la redacció del comunicat de torn. Els regidors de la CUP van avenir-se a fer quelcom al respecte però no de qualsevol manera i a correcuita. Però aquesta reflexió va topar de front amb l´statu quo al que estan acostumats els polítics més veterans del poble: Què és el que cal reflexionar? Hi ha coses que s´han de fer perquè s´han de fer! Perquè és el que fa TOTHOM. I ho van fer.

No cal dir que la CUP condemna enèrgicament tot acte de violència contra persones indefenses i més encara si és per no compartir la mateixa ideología o religió. Així que ens van doldre molt els més de 100 morts i més de 300 ferits de Paris del passat 13 de novembre, però ens dolen igualemt els 86 morts i 186 ferits d´Ankara (Turquia) durant una manifestació pacifista el passat mes d'octubre, i els 23 morts i 146 ferits del Líban (19 de novembre), així com els 150.000 morts civils durant la invasió d´Iraq a mans de les forces militars de la OTAN. Recordem també el càstig sobre la población civil de l´Afganistan i els famosos danys colaterals?.

No estem d´acord en signar una declaració -precisament sobre terrorisme- que no denuncii el fet que també és terrorisme (d´Estat) envaïr i destruir un país esbotzant el dret internacional amb arguments que s´han demostrat obertament falsos. I una última reflexió; L´amenaça terrorista pot ser utilitzada (i de fet ja ho ha estat) pels Estats com a eina per controlar a la societat i per retallar els drets civils amb mesures que s´han mostrat del tot ineficaces per aturar els terroristes suïcides però en canvi molt eficients per controlar a la ciutadania.