Un any governant-nos

Fa 1 any que la CUP, representada amb tres regidors, va començar a governar a l’Ajuntament després d’arribar a un acord amb ERC. Un any que ha servit per posar les bases d'un ajuntament que vol fomentar la presa de decisions col·lectiva, la creació de nous espais de socialització, la compra responsable, la promoció de l’economia social i solidària, i un habitatge digne per tothom.

Fa 1 any que la CUP, representada amb tres regidors, va començar a governar a l’Ajuntament després d’arribar a un acord amb ERC. Tot i trobar-nos un consistori econòmicament sanejat, estem afrontant temes que porten anys guardats al calaix sense que ningú hagi aportat solucions. Parlem de posar al dia normatives, convenis caducats i expirats, situacions urbanístiques que s’arrosseguen des de l’any 1987, regularitzacions laborals i ajudes socials, entre altres. A més a més, situacions anòmales com excedències i baixes (secretària, interventor i tècnica de cultura) no han facilitat les coses en un dia a dia que necessita millorar perquè la casa de pedra esdevingui la casa de tots.

Ens hauria agradat que la nostra presència al consistori hagués implicat un canvi més gran en les formes de fer política, però entre situar-nos i començar a controlar temes bàsics de pressupostos, normatives i lleis estatals que limiten l’acció municipal, ja ha passat una any. Ara bé, en aquest temps hem incrementat la informació que l’Ajuntament dóna al poble via web, xarxes socials (a bones hores s’han estrenat!) i el nou butlletí bimensual. Compartir la informació és la base d’un ajuntament que vol ser més transparent. Un ajuntament que vol fomentar la presa de decisions col·lectiva, la creació de nous espais de socialització, la compra responsable, la promoció de l’economia social i solidària, i un habitatge digne per tothom.

Tampoc deixem de banda un dels motius principals de la nostra raó de ser a l’ajuntament: la recuperació del control ciutadà dels serveis públics bàsics. Aquest any no ha fet canviar gens ni mica la nostra opinió. Seguim pensant que és imprescindible que revertim les externalitzacions i privatitzacions que gestionen els nostres serveis públics. Els drets col·lectius que tenim com a poble no poden ser tractats com a simples negocis.

Ara tenim sobre la taula la fi del contracte de concessió amb l’empresa de jardineria, un contracte amb Sorea per la gestió del servei d'aigües que fa més de 5 anys que va expirar (el servei està en pròrroga), i a l’octubre finalitzarà el contracte per a la neteja d’edificis municipals. Per a tots creiem que la remunicipalització  és la millor opció. La jardineria i neteja s’han de gestionar directament des de l’ajuntament. Pel tema de l’aigua, pensem que la millor opció passa per gestionar el servei a través del CONGIAC (Consorci per a la Gestió d’Aigües de Catalunya), una entitat pública de base associativa i caràcter local, que agrupa diversos ajuntaments implicats directament en el cicle integral de l’aigua i el medi ambient. Això es podria fer mitjançant les seves empreses municipals o gràcies als instruments públics del mateix consorci.

D’altra banda també, estem treballant perquè els serveis funeraris tornin a ser públics. Per això hem impulsat que s’iniciin els treballs perquè es puguin gestionar a nivell comarcal perquè, mancomunant-los amb altres municipis, sí que ho podrem aconseguir.

Per acabar també volem parlar de participació. Pensem que hem de socialitzar el poder de decisió, que s’han de crear grups de treball, consells de participació, i que s’han de generar motivacions i estructures que permetin fer-ho amb cara i ulls. No podem plantejar una participació sense convicció, ni crear grups de treball per simular-la. Cal que bastim estructures estables que perdurin en el temps, que no siguin bolets, perquè la clau és que el poder de decisió recaigui en totes; i un primer (i gran) pas serà un nou model de pressupostos participatius que esperem fer efectius de cara a l'any vinent.

Seguim pensant que és imprescindible que revertim les externalitzacions i privatitzacions que gestionen els nostres serveis públics. Els drets col·lectius que tenim com a poble no poden ser tractats com a simples negocis.