La videovigilància arriba a Artés
24/01/2026
El nostre consistori ha comprat el relat de l’extrema dreta. El control sobre les nostres vilatanes arriba de la mà del PSC, amb el vistiplau de la resta de partits.
El nostre consistori ha comprat el relat de l’extrema dreta. El control sobre les nostres vilatanes arriba de la mà del PSC, amb el vistiplau de la resta de partits.
Sembla que, cal mantenir l’ordre establert a qualsevol preu, i el mal anomenat Partit Socialista de Catalunya té clar, així com la resta de partits, que per unanimitat, han votat a favor del que creiem que serà una vulneració flagrant dels drets de les artesenques.
La proposta del PSC local d’instal·lació de càmeres de vigilància a les entrades del poble i a punts estratègics, ha estat defensada com una millora de la seguretat del municipi. Tanmateix, la videovigilància és una amenaça per a la privacitat i la protesta social, cosa que el PSC, Ciudadanos, Junts, ERC i Gent d’Artés ho saben molt bé.
A més, ens preocupa, i ens temem, que amb la col·locació d’aquestes càmeres, es faci un ús discriminatori cap a certs col·lectius de veïnes, els quals ja estan en el punt de mira constant dels cossos i forces de l’ordre.
El pretext per aprovar la col·locació de càmeres és el de millorar la seguretat i prevenir conductes incíviques, però existeixen diferents informes i estudis que indiquen que l’ús de càmeres de videovigilància no tenen un impacte real en la reducció de l’activitat incívica o delictiva.
L’estudi “La prevención de la delincuencia callejera mediante videocámaras. Regulación jurídica y eficacia”* realitzat pel Dr. José Luís Díez Ripollés, Catedràtic de Dret Penal, i la Dra. Ana Isabel Cerezo Domínguez, Professora Titular de Dret Penal i Criminologia, davant la implantació de videocàmeres al centre històric de Málaga l’any 2009, conclou que no hi ha una relació directa entre la reducció del delicte i la instal·lació de les mateixes.
Ambdós autors apunten que queda per veure si el control excessiu dels llocs públics de convivència pot “frenar el desenvolupament de polítiques socials més efectives a mitjà i llarg termini contra la delinqüència” (Díez i Cerezo, 2009).
A més, conclouen que en molts casos, degut a l’augment dels costos, les institucions públiques acaben delegant part de les funcions que ha de realitzar la policia local per la col·locació i ús d’aquestes càmeres, a empreses o organitzacions privades, privatitzant de retruc, l’espai públic.
Els seus resultats provisionals també indiquen que hi ha una reducció parcial del creixement de la taxa de delictes a la zona amb càmeres de vigilància instal·lades, però augmenta a zones properes sense aquestes càmeres.
L’estudi “Crime prevention effects of closed circuit television: a systematic review”** fet l’any 2002 per Brandon C. Welsh, Degà i professor en Criminologia, i David P. Farrington, professor emèrit de Criminologia, va en la mateixa direcció que l’estudi anterior. Després de fer les revisions dels diversos estudis sobre la instal·lació de càmeres de videovigilància per prevenir la delinqüència, van concloure que la seva instal·lació no redueix els delictes en si, sinó que els desplaça fora de les “mirades” de les càmeres tot i produir una certa sensació de seguretat.
L’evidència empírica apunta que la implementació de polítiques públiques a mitjà i llarg termini tenen un impacte més gran vers la petita delinqüència i la sensació d’inseguretat. Sensació, per cert, fomentada en gran part pels discursos d’odi de l’extrema dreta que ens bombardegen constantment per xarxes socials i mitjans de comunicació.
Creiem fermament que un consistori, encapçalat per un partit suposadament d’esquerres, hauria de fomentar l’activitat al carrer on es pot teixir sentiment de pertinença al poble, apostar pel reforç dels moviments socials presents, el manteniment i neteja de l’espai públic, l’educació i conscienciació de la població i l’enfortiment de les entitats culturals i esportives en lloc d’invertir en mitjans purament punitius que estan més que demostrats que no funcionen.
D’altra banda, ens sorgeixen molts dubtes al respecte, com ara quantes càmeres es col·locaran, on i qui decidirà quins són aquests “punts estratègics”. Serà la regidora de Seguretat ciutadana? S’haurà de contractar un equip perquè faci un estudi? Amb quines premisses es col·locaran les càmeres a un lloc i no a un altre?
I un últim dubte, que no hem de menystenir, quin serà el cost de la instal·lació, manteniment i ús continu de les càmeres? Quant ens costarà als artesencs i artesenques?
*https://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0718-33992009000100006
El pretext per aprovar la col·locació de càmeres és el de millorar la seguretat i prevenir conductes incíviques, però existeixen diferents informes i estudis que indiquen que l’ús de càmeres de videovigilància no tenen un impacte real en la reducció de l’activitat incívica o delictiva.