1. Antecedents i context

Just ara fa onze anys, al ple municipal de maig de 2014, la CUP Artés vàrem presentar la proposta de moció per a la creació d’una Xarxa d’Horts Socials com a una oportunitat de dur a terme polítiques de millora de la situació econòmica que vivim, que al mateix temps fomentin la participació de la ciutadania i els valors de l’ecologia. (Els horts) també aporten valors pedagògics, terapèutics i socials, i poden ser una via d’autoabastiment que es pot potenciar entre els col·lectius d’aturats o persones amb pocs ingressos o amb risc d’exclusió social. En definitiva, un projecte per generar activitat hortícola en espais municipals en desús, creant comunitat i promovent les pràctiques agroecològiques.

La moció fou aprovada amb 8 vots favorables i l’abstenció de CIU, qui tot i manifestar que hi estaven d'acord, s'abstingueren a causa de la prohibició de l’ús d’agroquímics en aquests horts.

Tanmateix, el govern d’aleshores (Grup Unitari i Progrés per Artés) no va executar el projecte, i calgué esperar a la següent legislatura, un cop la CUP entrà al govern municipal.

D’aquesta manera, l’any 2015, la regidoria de Participació, Salut i Serveis Socials liderà el projecte, cercà parcel·les municipals en desús, aconseguí finançament de la Diputació de Barcelona i el suport tècnic de l’Associació l’Oliva. Tot plegat culminà en el Projecte Horticultura. Horts Urbans Ecològics d’Artés amb la finalitat de fomentar l’empoderament social des de diferents dimensions: humanes, socials, culturals i mediambientals.

A finals del 2015 s’inicià el període d’inscripcions obertes a tota la ciutadania (amb parcel·les reservades a entitats i associacions sense ànim de lucre i als col·lectius més necessitats derivats de serveis socials) i el gener de 2016 es realitzà l’acte de presentació del projecte a l’Antic Escorxador. D’aquesta manera es conformà el primer grup d’hortolans i se signà, per totes les parts, l’acord d’usos (agroecologia, estalvi d’aigua, gestió de residus, etc.).

El projecte s’ubicà en una parcel·la de titularitat municipal vora de la llera de la riera Malrubí al seu pas per l’Antic Escorxador, s’adequaren els terrenys i s’executà l’obra de millora el tractament de les aigües grises i pluvials, provinents de l’edifici de l’Escorxador. S’instal·là una fossa sèptica on es redirigí les aigües grises i per la seva banda, les aigües pluvials es canalitzaren per donar servei als horts ecològics.

Durant aquelles primeres temporades, també es desenvoluparen sessions formatives relacionades amb l’agricultura ecològica, el control de plagues, les llavors tradicionals o tècniques de cultiu i cura de la terra, així com sessions participatives de dinamització comunitària i visites a experiències properes relacionades amb la producció i consum d’horta ecològica.

Un cop la legislatura 2015-2019 finalitzà, el projecte continuà al llarg de la següent legislatura a través del lideratge de la regidoria de Salut Pública, Serveis Socials i Desenvolupament Rural, aquesta vegada en mans d’ERC.

Al llarg d’aquests (gairebé) deu anys de projecte, desenes d’artesencs i artesenques sense terra han pogut participar d’aquesta experiència comunitària agroecològica i també entitats com el CEP. De fet, tothom que ha volgut participar, ho ha pogut fer. Almenys a nosaltres, no ens consta que ningú hagi estat exclòs.

Avui en dia el projecte es compon d’una desena de parcel·les cultivades per part d’una vintena d’hortolans que representen una desena d’unitats familiars. Una vintena d’artesencs i artesenques de classe treballadora i sense terra. Un projecte agroecològic que alhora és un projecte comunitari de foment de la convivència i la cohesió social.

Tanmateix, la implicació municipal al projecte ha anat minvant any rere any. Una progressiva deixadesa que s’ha fet cada cop més evident. Per exemple, des de l’inici de la present legislatura, ara ja fa dos anys, tan sols ens consta una reunió entre els hortolans i la nova regidoria de Desenvolupament Rural i Sobirania Alimentària (celebrada l’u de desembre de 2024).

 

2. Un reglament d’esquena als hortolans i al poble

A la reunió celebrada l’u de desembre passat, la regidoria de Desenvolupament Rural i Sobirania Alimentària va presentar als hortolans una renovació del document de normes d’ús dels horts municipals d’Artés. Un document d’una pàgina i mitja d’extensió, amb 16 normes bàsiques, que foren debatudes i aprovades de forma unànime per totes les parts.

Tanmateix, el reglament aprovat (inicialment) en sessió plenària, conté una quinzena de pàgines i multitud de continguts mai exposats als hortolans.

Al setè paràgraf del preàmbul del reglament consta textualment «la tramitació ha vetllat per la transparència i participació ciutadana». Res més lluny de la realitat. De fet, sembla una broma de mal gust, tenint en compte, que ni els hortolans, ni cap veí ni veïna, ni cap entitat ha tingut l’oportunitat de llegir, i molt menys donar la seva opinió, sobre aquesta normativa fins que va ser aprovada i publicada.

Fins i tot, es tracta d’una normativa sense consens entre els grups municipals. Cal tenir en compte que el reglament va ser aprovat amb tan sols els vots de l’equip de govern (amb majoria absoluta d’ERC). Tota l’oposició, conformada per 4 grups municipals, va afirmar durant el ple municipal no haver pogut participar en la redacció del reglament. Un reglament que varen considerar ambigu i amb multitud de mancances de definició. En aquest sentit, els 4 grups varen sol·licitar al govern deixar la qüestió sobre la taula, treballar millor el document i portar-lo al següent ple. Tanmateix, el govern va fer valdre la seva majoria absoluta i va forçar la votació d’aquest punt. El resultat fou l’aprovació amb 7 vots a favor (ERC), 3 vots en contra (Gent d’Artés i PSC) i 2 abstencions (Junts i Ciutadans).

 

3. Contingut del reglament

El contingut d’aquest reglament es basa en una concepció excessivament tecnocràtica, controladora i restrictiva. Alhora està plantejat des de molt lluny de la realitat actual, fent referència per exemple, a elements avui en dia totalment  inexistents, tals com pous, basses d’aigua o casetes d’eines.

Així mateix, alguns dels articles que pensem que convé qüestionar són:

• Article 4. Persones beneficiàries

Considerem que la restricció de portar com a mínim un any empadronat no està justificada. Justament en moltes ocasions són les persones nouvingudes les que més necessitat tenen de participar en projectes comunitaris d'autoabastament i de xarxa relacional, com aquest.

Així mateix, considerem que la restricció de no exercir l’activitat agrària tampoc està justificada. La restricció  de no posseir terres és més que suficient, ja que l’activitat agrària també es pot exercir com a treballador agrari per compte d’altri i sense tenir res a veure amb l’horticultura (seria el cas d’un peó agrícola assalariat del sector vitivinícola, per posar un exemple proper).

• Article 5. Termini

Ens oposem a què la participació en el projecte es limiti als 4 anys de forma estricta.

Les normes d’ús vigents des del 2016 estipulen que la participació com hortolana en el projecte d’Horts Urbans Ecològics és d’un any. En aquella data, si s’escau, es podrà renovar l’acord per seguir participant del projecte. És a dir, el termini és anual però prorrogable any rere any. De fet, avui en dia hi ha hortolans que participen en el projecte des del seu inici.

De fet, altres reglaments d’altres localitats, així ho estipulen. Per exemple el reglament dels horts municipals de Manresa regula que Les llicències per a l’ús de cadascun dels horts seran vigents des de la data de formalització de l’adjudicació i fins el 31 d’octubre, coincidint amb l’any agrícola. Un cop arribada aquesta data, les llicències es prorrogaran automàticament per anys agrícoles, sempre i quan cap de les parts manifesti la seva voluntat de revocar-les, amb un preavís d’un mes d’antelació.

D’aquesta manera, diversos hortolans de Manresa porten actius més vint anys seguits, aportant experiència i coneixements als nous hortolans.

Així doncs, proposem que les adjudicacions puguin ser renovables automàticament any rere any mentre hi hagi ús actiu i adequat.

• Article 6. Règim econòmic

Davant la situació actual, amb absència de costos municipals envers el projecte, no considerem pertinent fer esment de possibles taxes, preus públics i cànons. De fet, entenem l’accés a la terra com un dret i no com un servei mercantilitzat. Els horts han de ser una eina d’autosuficiència i no una càrrega econòmica per a les classes populars.

• Article 10. Prohibicions específiques

Qüestionem la prohibició expressa de comercialitzar els productes obtinguts. Proposem la possibilitat de permetre la comercialització d’excedents a través de la venda o intercanvi en circuits de proximitat, cooperatius o socials. Com per exemple mitjançant projectes de moneda social com el cas de l’Ecoxarxa del Bages.

Per altra banda, cal flexibilitzar les limitacions a les estructures fixes, permetent la construcció col·lectiva de casetes d’eines, compostadors, hivernacles o altres instal·lacions amb criteris ecològics i sostenibles i amb el suport de l’ajuntament.

• Article 15. Procediment d’adjudicació

Qüestionem que el sistema d’adjudicació es basi tan sols en un sorteig.  Considerem que cal incorporar com a criteri de priorització l’accés preferent a persones en situació de precarietat econòmica, a través per exemple de derivacions de Serveis Socials o a través de la inclusió d’un barem de puntuació, que entre altres elements, valori els ingressos econòmics.

Així mateix, també considerem adient prioritzar algunes parcel·les a entitats i associacions que vulguin participar i enfortir el projecte.

• Article 19. Elecció de parcel·les

També qüestionem que l’elecció de les parcel·les sigui també en base a un sorteig. Pensem que cal donar prioritat als actuals hortolans a mantenir la parcel·la si així ho desitgen. També es poden considerar molts altres elements específics com per exemple l'accessibilitat, atenent a persones amb mobilitat reduïda, o el nombre de persones per unitat familiar, en el cas de parcel·les de diferents mides.

 

4. Al·legació: Esmena a la totalitat

Des de la CUP d’Artés sol·licitem la retirada del reglament actual, i que s’obri un procés participatiu real per a l’elaboració col·lectiva d’una nova normativa d’Horts ecològics i comunitaris, que s’ajusti als valors de cohesió social, democràcia directa, agroecologia i sobirania alimentària.

Des de l’orgull del nostrat passat rabassaire, la terra per qui la treballa!

CUP Artés

Artés, Vall de la Gavarresa, Països Catalans

9 de juny de 2025