Ahir, dia 15 de març de 2012 es va celebrar el Ple municipal d'Artés corresponent a aquest mes, sent possiblement un dels més concorreguts per la població. No va ser un ple fàcil, i des del nostre punt de vista, massa partidista, doncs algunes de les accions que es van viure, i que us expliquem a continuació, es podrien qualificar d’electoralistes o dit d’altra manera, fetes per marcar paquet.

Deixant de banda la unanimitat en la votació de tots els punts de l'ordre del dia ja negociats amb anterioritat i referents a informes i tràmits econòmics exposats per l’interventor; hi ha hagut un seguit de punts que han tingut alguna votació rebuscada i que mereixen una menció especial.

En el punt número 10 de l’ordre del dia s’havia de debatre sobre l’aprovació del preu públic per la programació estable de teatre. La moció, que va defensar el regidor de cultura, era per crear una taxa del tot necessària per tal de poder cobrar entrada en qualsevol actuació teatral que organitzi l’ajuntament. En l’estudi que se’ns va passar en anterioritat al ple es contemplava un preu popular per espectacles infantils preveient un dèficit aproximat de 700€ per a cada espectacle. Des de la CUP vam proposar deixar aquest tema sobre la taula per la falta de treball que hi ha hagut encarat a demanar subvencions que podrien reduir aquest dèficit a zero, i també pel poc adequada que és  la sala 2 de Gener per a la representació de teatre. Com que no hi ha emparaulada cap obra fins a finals del mes que ve, s'acordà per unanimitat deixar el tema a sobre la taula per al proper ple.

Més endavant, el GUA va defensar la moció que havia presentat per impulsar el pagament dels impostos de l’Ajuntament a l'Agència Tributària de Catalunya, enlloc de fer-ho a l'espanyola. Des de la CUP vam proposar una esmena a la moció per tal de canviar la frase “quan sigui legalment possible” per “el més aviat possible”. Tant l’esmena, tot i l’advertència feta per la secretària sobre la legalitat del text esmenat, com la moció van acabar sent aprovades amb els 6 vots favorables de GUA i CUP i l'abstenció dels regidors de PxA i CiU. 6 a favor i 7 abstencions.

En els següents punts de l’ordre del dia es van aprovar la convocatòria de les subvencions a entitats pel 2011 així com les bases i convocatòria per les subvencions a entitats pel 2012. Així s’arribà a un dels punts més conflictius de la jornada d’ahir, doncs en el moment en què ens disposàvem a defensar la moció per la sobirania nacional i per expressar la voluntat d’abolir la monarquia, els regidors de PxA han agafat la paraula per expressar la seva disconformitat amb el que anomenen contínua presentació de mocions referides a reivindicacions  nacionals i recriminacions estatals” per part de la CUP; deixant clar que aquesta va ser la causa per la qual no es va voler formar part d'un govern amb els tres grups d'esquerres. Amb aquests arguments van declarar la seva voluntat per no voler formar part del Ple mentre es tractin aquests temes tot marxant de la sala de plens en una actitud que respectem però que també trobem ridícula, doncs a qui realment estan faltant el respecte és a tots els artesencs, fins i tot als que els han votat per estar on son. Deixant de banda aquest tema, la moció que prèviament havia estat avalada per la secretaria i esmenada pel GUA va acabar sent aprovada amb els únics tres vots favorables dels nostres regidors. Tant CiU com GUA van abstenir-se. La decisió final d’aquests últims és si més no curiosa doncs la moció presentada finalment recollia les esmenes que havien fet prèviament per tal d’acceptar-la. Tot i no entendre aquesta decisió final del GUA, el ple d’Artés es va declarar moralment exclòs de la monarquia espanyola.

Ja en el torn de precs i preguntes el portaveu de CiU va llegir un prec en què el seu grup municipal demanava un govern d'unitat, tal com sempre havien defensat, i que aquest és el moment que han triat per demanar-lo aquesta legislatura. Tot i això, al prec també anuncien que no renunciarien a cap altre possible acord de govern (CiU sumaria amb qualsevol altre grup per tenir majoria a l'Ajuntament), tot plantejant-se la continuïtat en els diferents grups de treball que hi ha engegats si en el termini d’un mes la proposta no es pren seriosament o acaba sent desestimada.

Al torn de rèplica, l’alcalde aclareix que a nivell personal veu bé la proposta, instant a obrir una taula de negociacions. Des de la CUP ens sorprèn la postura de CiU, doncs fins al moment sempre han votat negativament en totes les votacions que posaven en joc el futur del nostre poble (ordenances i pressupostos). A més a més, en els debats previs a aquestes votacions sempre se’ls ha denotat poca voluntat de sumar, ans al contrari. Ens agradaria tenir prou motius per pensar que aquesta no és una proposta electoralista amb l’únic objectiu de poder penjar-se la medalla, però ara com ara, no els tenim. Per tant de moment restem a l’expectativa de veure com evoluciona la proposta, que serà valorada en assemblea, i aquesta suposada taula de negociacions que s’engegarà des de l’alcaldia.

Per acabar el ple, des de la CUP vam fer un prec i una pregunta. Al prec es va demanar que s’aturi el pagament de la quota que l’ajuntament fa a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) després dels fets que han sortit a la llum últimament on es constata un possible ús fraudulent de diner públic. El prec va ser atès en part, doncs la partida per aquest any ja està establerta i tan sols es pot ajornar el pagament fins que s’aclareixin els fets.

Finalment, després de reunir-nos amb el grup de teatre NEI i vista la instància que ells mateixos van entrar a l’ajuntament, vam reclamar que d’una vegada per totes s’afronti amb tots els agents implicats la gestió del problema del Casal Artesenc. Per això vam demanar la convocatòria d'una reunió oberta a la població sobre el tema per tal de valorar que volem fer i que n'esperem d’aquest històric espai. Aquesta proposta va crear força controvèrsia a l’equip de govern per la preocupació que es té envers la falta de novetats que hi hauran per la data del 30 de març; data que proposem per aquesta reunió.

Així doncs, esperem que d’una vegada per totes puguem tenir un debat madur sobre el Casal, perquè abans d’anar a negociar al bisbat poder ens falta saber què hi volem anar a negociar i si realment hi volem anar a negociar. Aquest és un punt prou important i que ens uneix a tots per poder buscar la unitat. Una unitat que s’ha de buscar des del treball conjunt i no des d’unes simples paraules buides de contingut.