Movent trastos d'una banda a l'altre, a la casa vella del barri de les Cases Noves, em topo amb balances, marbres, pots i maletes plenes de factures dels anys trenta. Sóc nét de botiguer.

Movent trastos a la casa nova, i amb molt record personal d'adolescent, em topo amb eines i objectes dels inicis de la incipient ferreteria. Sóc fill de botiguera.

Tot i ser esquerp, estimo la trama social que teixim les persones que fem vida al poble. Un poble que és viu i que per tant es mou, ara, cap a la plana. Enrere queda el v(b)ell puig d'Artés i la potent Barquera.

          "sortien les dones de la fàbrica i passaven per les carnisseries a comprar menuts..."

Temps de penúries on el poble pobre comprava el més barat i el botiguer el fiava, perquè se'n refiava. Sabia que la cooperació era mútua i compartirien junts les engrunes.

El dos de gener de l'any 17 els botiguers van dir prou. Prou de ser pobres, prou que els clients no es poguessin permetre cap extra. Prou d'abusos de poder caciquils degut a una pèssima governança municipal. Prou de malviure.

I es van plantar. Van tancar tres dies les botigues i sols les van obrir un parell d'hores ben d'hora, per abastir a un poble famolenc. Aviat en farà una centúria.

És una efemèride d'una transcendència històrica pel poble d'Artés, amb molta humilitat desitjaria que fóssiu qui més lluitéssiu per a la commemoració del centenari, fent-vos dignes hereus dels nostres avantpassats.

El simbolisme de canviar una festa local, és només això, un acte simbòlic. Però un gest dignifica molt. Tu podràs obrir o tancar la botiga segons et convingui, podràs estar al costat dels teus amics i clients i mostrar-te orgullós dels teus precedents, o amagar el cap i esperar que la competència sigui el jutge suprem.

Podràs fer el què vulguis, però recorda que si anem junts ens costarà de morir tan ràpid. El "dos de janer" de l'any 1917 ho tenien clar, el dos de gener del 2017 també.

Faràs el què voldràs, però no t'oposis al mer gest simbòlic de declarar dia festiu local de caràcter extraordinari. Una història èpica dels nostres avantpassats i ara ens cal un humil i simple gest que ens dignificarà a tots.

---
Jaume Pelfort i Estrada
Membre de la CUP Artés