Ja fa dos anys que formem part d’aquest equip de govern amb el pacte entre CUP i ERC. A  partir d’aquest moment ens en queden dos més per seguir portant a terme les propostes que dúiem en aquells programes i per anar-los actualitzant. Una de les coses que portàvem en el pacte era aquest canvi d’alcaldia però a part de les persones, el més important és el programa que portàvem i el camí que ja vam engegar fa 2 anys.

I què ens espera aquests dos anys següents? Què n’esperem com a equip de govern? Quin treball s’està fent a llarg termini com a partits polítics i com a municipi?

Per part de totes les persones que formem part d’aquest projecte, i no parlo de les que estem aquí assegudes, sinó de tota la gent que treballa des dels diferents partits, crec que continuem il·lusionades en seguir construint l’Artés del present i del futur. Un Artés que sovint ens l’imaginem diferent, i que per tant l’hem de discutir, discutir i discutir perquè qualsevol pas que fem condicionarà el futur, però qualsevol pas que no fem també! Perquè tot és política, i ens hem d’acostumar que la política no només es fa des de les institucions, també es fa des del carrer, des de les associacions, des del comerç, des del sofà, i que no fer res també és fer política.

Des d’aquest grup de persones tenim ganes de fer política, i de que la gent en faci, per discutir quin ha de ser el present i futur d’Artés. Però cap on hem de tirar? Creiem que ara mateix estem en un moment clau i molt important pel futur en tres aspectes.

En primer lloc analitzant la situació econòmica, i sobretot les sensacions de millora i de que s’està sortint poc a poc d’aquesta crisi econòmica, que hi torna a haver feina, les empreses tornen a produir, estem reactivant les obres petites i aviat reenganxarem amb la nova construcció d’habitatges, on per acabar d’anar bé reactivarem la contractació de préstecs bancaris,..., entre moltes altres coses... tenim una obligació a nivell socioeconòmic:

Aconseguir que la població d’Artés estigui més preparada per a la propera crisi del capitalisme. Des de l’Ajuntament i des del carrer tenim l’obligació d’engegar propostes alternatives al sistema econòmic actual, sistemes empresarials i de comerç paral·lels o diferents, hem de crear dinàmiques invertides, produir de baix al costat, i sobretot fer-ho amb especial cura i protecció del territori, per la importància històrica del passat, i per la del futur.

En segon lloc a nivell democràtic, el model de democràcia en la que formem part, (i justament avui fa 40 anys de les primeres eleccions després del Franquisme per tant en podríem dir encara de falsa democràcia o la del Règim del 78) és una democràcia representativa, on els que per diferents raons hem estat escollits per formar part d’una llista electoral, i per certes raons hem rebut els vots suficients per seure en aquestes cadires cada vegada que es convoca un ple municipal, tenim un poder de decisió sobre les ordenances, les accions que es realitzen, els pressupostos municipals,...

Estem iniciant un camí cap a la democràcia directe i participativa, ja fa anys que es va iniciant de diferents maneres, però en general tenim por, tenim por de perdre el poder, de que decideixin diferent del que ens agradaria els que seiem aquí. Aquesta és la segona responsabilitat clau que tenim, perdre la por de perdre el poder. Hem d’aconseguir socialitza la informació, hem d’aconseguir generar dinàmiques col·lectives de debat i de presa de decisió, tenim una feina difícil, però no podem fer cap pas enrera, hem de ser valentes.

Finalment a nivell nacional també entenem que estem en un moment clau i com a municipi ens hem de comprometre al 100% en la defensa del dret a l’autodeterminació dels pobles i de la llibertat individual i col·lectiva. Ara les institucions hem d’aconseguir materialitzar el que la gent del carrer ha aconseguit, posar a sobre la taula la necessitat de fer un referèndum, de portar-lo a terme amb les màximes garanties, i d’executar posteriorment la sobirania popular.

I segur que aquesta sobirania popular, o executar el resultat de les urnes ens portarà molta feina a tota la població, i ens hi haurem d’arremangar pacíficament sense abaixar el cap. I una de les feines que ens comportarà és sens dubte recordar dia a dia que encara que el principat de Catalunya aconseguís ser lliure, som una nació, i volem la nació sencera.

Aquests són 3 punts claus del que ens toca fer aquests anys que venen, i sobretot les hem de fer sense por.

Per altra banda, a part d’aquest tres punts claus del que queda de legislatura, hi ha un altre fet que m’agradaria destacar pel que comporta la història, sabeu que estem treballant molt fermament amb el centenari de la revolta dels burots, una revolta que va aconseguir transformar la manera de ser i de fer del municipi, que un municipi governat per cacics, passes a tenir un contrapoder, el poder de la gent de carrer.

Cent anys després hem de continuar la Revolta, la societat artesenca ha d’evolucionar amb el puny ben alt, perquè si agafem el llibre d’Artés podem veure que cap dona ha estat encara alcaldessa del municipi. Jo em sumo a una llista de 111 noms homes des de 1722 fins avui que han sigut alcaldes d’Artés, 0 noms de dones. Haurem de començar a treballar-ho d’arrel perquè la igualtat real és cosa de totes.

I volem un Artés igualitari, lliure, obert, alegre, participatiu i combatiu. I espero, i desitjo que al llarg d’aquests 2 anys ens trobem al carrer per lluitar, gaudir, discutir,... per fer l’Artés de la segona revolta dins uns Països Catalans lliures. La lluita continua.