Que les eleccions del 21D no són nostres ja ho sabem. Són unes eleccions imposades des del govern espanyol per reconquerir el territori –sí, reconquerir-, recentralitzar competències i mica a mica anar diluint això que en diuen el “fet diferencial” català per tal que quedi reduït a una mera curiositat folklòrica. Una estratègia emparada per les lleis del capitalisme més voraç, que acaba perjudicant les classes populars i beneficiant bàsicament els de sempre.
En el ple d'aquest mes de juliol s'ha fet efectiu el relleu del nostre regidor Òscar Vilarasau, que va renunciar a l’acta de regidor tot coincidint amb el canvi d'alcaldia. En el seu lloc ha recollit l'acta de regidora n'Anna Sànchez, número 4 de la llista de la CUP a les darreres eleccions municipals. Aquests canvis han provocat una reestructuració de les regidories de manera que ara l’Ernest Clotet serà l’alcalde d’Artés i portarà les regidories d’Urbanisme i Participació també.
Ja fa dos anys que formem part d’aquest equip de govern amb el pacte entre CUP i ERC. A partir d’aquest moment ens en queden dos més per seguir portant a terme les propostes que dúiem en aquells programes i per anar-los actualitzant. Una de les coses que portàvem en el pacte era aquest canvi d’alcaldia però a part de les persones, el més important és el programa que portàvem i el camí que ja vam engegar fa 2 anys.
I què ens espera aquests dos anys següents? Què n’esperem com a equip de govern? Quin treball s’està fent a llarg termini com a partits polítics i com a municipi?
El capitalisme de rostre humà que durant dècades ha defensat la socialdemocràcia és avui poc més que un miratge enmig d'un paisatge devastat per l'atur, la pobresa energètica, la precarietat laboral o els desnonaments. És enmig d'aquest escenari de guerra contra les classes populars on la mort es converteix en negoci. La usura, convertida en religió, i la mort, en una oportunitat de lucre de 4.800 euros per un servei funerari estàndard a Artés, Navàs i Balsareny o 6.500 a Barcelona. Un servei idèntic al que a Solsona i Terrassa s'ofereix per 2.000. Per què aquesta diferència? Senzill.
Algunes persones durant la Festa de la Verema em van demanar per què s'havia escrit 2 de Janer i no 2 de gener a la pancarta que presidia el Museu d’Història a la plaça Vella i que pretenia donar llum al proper centenari de la Revolta dels Burots. A tothom li responia el mateix, que a mi també m'havia sorprès però m'agradava que s’hagués escrit així. Ara no es fa servir aquesta forma, abans sempre.
La mort, com tots els aspectes de la vida dins la societat capitalista, s'ha convertit en un producte, i per tant en una forma de fer diners. A diferència d'altres, però, la mort és universal, ens afecta a totes, i per tant la seva mercantilització és especialment greu. Tot i aquesta universalitat les normatives espanyola i europea han obligat a liberalitzar-ne la gestió.
La paraula democràcia significa el poder del poble. Però el poble poques vegades sent que té el poder, i no sense raó. L’única sensació que té és que gran part dels representants polítics només pensen en ells cada quatre anys perquè necessiten que els votin. Urgeix, per tant, democratitzar la democràcia. Fer que el vot cada quatre anys no sigui el final de la participació, sinó el principi.
El simbolisme d’un dia festiu no deixa de ser una oportunitat de fer poble, o de donar a conèixer les arrels d’un poble. Amb la proposta de seguir tenint els dos dies festius per la festa major i prou seguim optant únicament per l’opció de fer poble. Tindrem 4 dies festius de festa major per tal de que la gent es quedi i gaudeixi d’una festa creada i celebrada col·lectivament,
Movent trastos d'una banda a l'altre, a la casa vella del barri de les Cases Noves, em topo amb balances, marbres, pots i maletes plenes de factures dels anys trenta. Sóc nét de botiguer.
Movent trastos a la casa nova, i amb molt record personal d'adolescent, em topo amb eines i objectes dels inicis de la incipient ferreteria. Sóc fill de botiguera.
Tot i ser esquerp, estimo la trama social que teixim les persones que fem vida al poble. Un poble que és viu i que per tant es mou, ara, cap a la plana. Enrere queda el v(b)ell puig d'Artés i la potent Barquera.
Fa 1 any que la CUP, representada amb tres regidors, va començar a governar a l’Ajuntament després d’arribar a un acord amb ERC. Tot i trobar-nos un consistori econòmicament sanejat, estem afrontant temes que porten anys guardats al calaix sense que ningú hagi aportat solucions. Parlem de posar al dia normatives, convenis caducats i expirats, situacions urbanístiques que s’arrosseguen des de l’any 1987, regularitzacions laborals i ajudes socials, entre altres.
